Imatge final

M’he basat en el simbolisme del conte del Retrat d’Oval:

Ella era una verge de singular bellesa que s'enamorà d'un pintor.
El pintor li va començar un retrat, de forma que tots els dies ella pujava a la seva torre per ser pintada durant hores.
El temps passava i la jove s'anà pansint. Tant es així, que el retrat finalitzà quan el pintor dona els últims retocs al quadre i exclama:
"-Certament aquest quadre, és la vida mateixa- I observant la seva amada. Estava morta!

Poe reflectia així la seva passió per les muses mortes.

Album d'imatges sobre Edgar Allan Poe

Aquesta és la selecció de fotos per a
l'Album de imatges sobre Edgar Allan Poe:
















* * *



















* * *



















* * *



















* * *

Arriba la pluja al bloc

He anotat una serie d'idees que destaquen de Poe amb les que puc jugar-hi:

Extret de "El Corb":
-Llibre de ciències.
-Sensació de fred
-Plomes fosques


Extret de la seva vida:
-Vestimenta trencada.
-Entre diaris vells
-Drogues
-Al·lucinacions (sombres, ales)
-Clon/Doble superior a Poe.



I he trobat una frase descriptiva que va escriure en algun moment de la seva vida:
-La meva vida ha estat capritx, impuls, passió, anhel de la soledat, mofa de les coses de aquest món; un honest desig de futur.

COM MIREM?

-En format .jpg, aquesta foto està enquadrada verticalment. Capturant just la imatge que buscava del dibuix, he cercat la sensació de trobar totes les faccions de la cara al mateix nivell.
Feta en pla frontal respecte a l'ull, amb profunditat de camp però sense fora de camp determinat.
La llum és més aviat fosca, però, m'agrada que li doni a la imatge un caràcter seriós.
La gamma de colors és poc variada; es mou entorn als marrons.

* * *

-En format .jpg, aquesta imatge esta feta en pla frontal lleument contrapicat.
La distància entre la càmera i l'objecte es petita, per tant podem parlar d'un pla detall. L'enquadrament és horitzontal i poc precís si contem amb que, el que volia enquadrar era només l'objecte. No hi ha fora de camp.

* * *





















- En format .jpg i feta en pla frontal he utilitzat el contrast de la meitat de la foto en el to de la paret: clar, i els colors vius de la part esquerra. Té poca profunditat de camp, es a dir, la part més allunyada de l'objectiu està borrós.

Recerca Edgar Allan Poe

EDGAR ALLAN POE
(19/gener/1809 - 7/octubre/1849)
Escriptor romàntic en llengua anglesa.
Va escriure:

- poesia: Les Campanes, Annabel Lee, El Corb...

- novel·la i relats curts: El gat negre, El pou i el pèndol, El cor delator...

Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror.
Considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país, Poe va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.

Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.



***


Aquí penjo una de les tantes poesies de Poe.
Perquè aquesta? Doncs la trobo perfectament perfecta; una comparació de la persona amb la natura, com és la sorra, el mar i l'espai que l'envolta.
Relaciona l'angoixa de saber que s'acosta la mort, de no poder fer res més que somiar en l'esperança, i exagera el patiment que provoca la sorra quan s'escorre entre les teves mans.

Adjunto també el link d'una de les seves històries curtes, "Manuscrito hallado en una botella":
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/poe/manuscri.htm

He de dir que em sento identificada amb la seva forma d'escriure, sobretot en poesia.



Un sueño

¡Recibe en la frente este beso!
Y, por librarme de un peso
antes de partir, confieso
que acertaste si creías
que han sido un sueño mis días;
¿Pero es acaso menos grave
que la esperanza se acabe
de noche o a pleno sol,
con o sin una visión?
Hasta nuestro último empeño
es sólo un sueño dentro de un sueño.

Frente a la mar rugiente
que castiga esta rompiente
tengo en la palma apretada
granos de arena dorada.
¡Son pocos! Y en un momento
se me escurren y yo siento
surgir en mí este lamento:
¡Oh Dios! ¿Por qué no puedo
retenerlos en mis dedos?
¡Oh Dios! ¡Si yo pudiera
salvar uno de la marea!
¿Hasta nuestro último empeño
es sólo un sueño dentro de un sueño?

(Versión de Carlos Arturo Torres)